Associació de Veïns de CappontTaller de Bonsai
Al 2003 vam començar un curs de Bonsai, que en principi havia de durar vuit mesos. En arribar el final de curs, els alumnes van sol·licitar a la Associació que l’activitat continués, per tant entre tots, vam decidir canviar el nom i posar-li Taller de Bonsai, de tal manera que a hores d’ara encara continua.
El Taller de Bonsai pretén fer difusió d’aquest art mil·lenari japonès, que va arribar a Japó des de la Xina al segle V. Així doncs, estem seguin l’escola japonesa.
Bonsai segons l’ideograma japonès, és “arbre en test”. És un tipus de cultiu, que aplicant les normes de l’escola, s’aconsegueix que l’arbre tingui el màxim rendiment vital i per tant, que visqui en les millors condicions vegetals o botàniques possibles. De fet a Japó tenen bonsais centenaris.
El budisme primer i el sintoisme desprès, van adoptar inicialment el cultiu del bonsai, com a una forma més de relació religiosa. L’arbre de fet esta format per unes parts, un tronc o troncs, unes branques, unes proporcions i unes formes. Tot té una simbologia arrelada en les creences religioses del moment. De fet, en les cases japoneses tradicionals (molt diferents a les occidentals) hi sol haver un espai denominat tokonoma, on es col·loca un bosai durant una estona, en la que els seus propietaris asseguts a sobre el tatami, es concentren en una meditació espiritual tenint com a punt de referència al bonsai.
Pels japonesos tradicionalistes, el bonsai té doncs una connotació religiosa, en canvi per nosaltres es tracta d’una qüestió únicament estètica, subjecta a les normes de l’escola japonesa, que en certa manera, també contemplen la vessant estètica.
Per acabar, podríem ressaltar, que no entra en la definició de bonsai, el concepte de planta d’interior. Des de sempre, els arbres han estat plantes d’exterior, als que els hi agrada prendre el sol. Tampoc entra en la definició de bonsai, la immediatesa o les presses. Per contra, sí és, un projecte a llarg termini molt pensat i rumiat, una escola de tècnica botànica, de lògica i pot ser també de paciència, a més d’ocupar la imaginació.
Ha de quedar clar, que no sempre s’aconsegueix que un arbre visqui molts anys i que per tant, es faci centenari, doncs no podem dominar totalment la natura per més que sapiguem la tècnica. Resulta ser una altra ensenyança: la duresa de la vida.
